CAPÍTOL 3

Al arribar a casa, l’Arlet es va desempallegar de les tennis i les va substituir per uns peücs. Va estirar-se al llit, disposada a relaxar-se quan va fixar-se en un porta folis que li retornava la llum del sol que es filtrava per la finestra. Pesadament es va aixecar un altre cop i es va dirigir al escriptori, va treure els papers del sobre i va llegir la primera pàgina. 
“Resumen Don Quijote de la Mancha Arlet Reixach Oms 4t B n.24 20-10-16” 
Era un treball. El treball que tenia que lliurar al dia següent. A l’última pàgina hi havia un paper enganxat; 
“Arlet, moltes gracies pel treball, tenies raó. Probablement l’hauria copiat o agafat d’ algú altre. Així que com la germana exemplar que sóc, li he agafat el treball prestat a en Josep Maria i te’l dono a tu. He sentit com maleïa perquè no havia fet una còpia, així que no et diran que li has copiat per tenir-lo igual. T’estimo moltíssim, Rutti”
Al acabar de llegir, va somriure i va guardar el dossier un altre cop al porta folis, per després posar-lo a la bossa. “No passarà res per saltar-se les normes un dia, no?” Va pensar mentre es tombava al llit i es quedava clapada al instant.

**** 

Una riallada va ressonar per tota la plaça. Diversos riures la van seguir. La repicadissa d’uns tacons es va fer sentir per sobre les veus i els xiuxiuejos. Totes les mirades es van posar en la noia que arribava en aquell moment vestida amb un vestit arrapat negre i unes sabates de tacó vermelles. La Rut es va asseure a l’espai que li havien fet l’Hugo i el Marc i es va repenjar contra el segon. Tots van tornar a parlar i la Rut va encendres un cigarret, va inhalar i exhalar. Un espès fum blanc va emergir de la seva boca. El noi del seu costat va passar-li el braç per la cintura i va començar a besar-li el coll, lentament. Tot seguit va mossegar-li el lòbul de l’orella. La noia va gemegar i llençant el cigarro al terra va agafar al Marc del coll i el va començar a besar salvatgement. Diversos xiulets es van sentir per la plaça. El Marc va agafar-la dels malucs i la va aixecar, la Rut va passar-li les cames per la cintura. I tots dos van desaparèixer a la foscor del carreró.

****

- Bon profit! 
La taula es va quedar en silenci. Només es sentia el soroll metàl•lic dels coberts al xocar contra la ceràmica dels plats. 
- Sabeu què? – va exclamar la Laia al seu costat. -
Què? – va preguntar la mare. 
- Avui ha vingut una noia nova. Es italiana i es diu Nunzia. M’ha demanat de ser la seva amiga! – va xisclar la nena. 
- I què li has dit? – va inquirir el pare. 
- Que si! Es tan mona. Té un cabell negre preciós, el porta curt, per sota les orelles. I té uns ulls impressionants. Molt blaus! I anava molt ben vestida! Com no sabia que hi havia uniforme ha vingut amb un vestit blanc ple de rodones blaves. Tothom parlava d’ella! Serem molt populars... – va somniar la nena. 
L’Àlex que amb aquella descripció havia pensat en l’Arlet li va preguntar a la Mercè:
- Mama, m’estava preguntant, saps la noia que va venir a la reunió, crec que es deia Arlet. – va dissimular – Com es que anava al psicòleg? 
- Ai... Pobreta. La seva mare les va abandonar, a la seva germana i a ella quan tenien 10 anys. Es veu que han tingut un gran trauma a la infància. L’Arlet s’ha refet pensant en el seu futur, però la Rut es un altre tema. La intento ajudar, però no es deixa. La he posada a dibuix tècnic i a història de l’art. 
- Mama, tu t’aniràs? – va preguntar la Laia trista. 
- Es clar que no. No seria capaç. 

****

Amb compte va fer girar la clau dins del pany i va empènyer la porta. Va creuar el rebedor i va començar a pujar les escales. 
- On erets? 
La Rut espantada, va girar-se i va veure al seu pare mirant-la des del marc de la porta, amb els cabells esbullats i el pijama arrugat. 
- Amb el Marc. 
- No m’agrada aquest noi.
- És un amic – esbufegà ella.
- A dormir ja. I demà soparàs amb nosaltres, com una família. 
- No som una familia. Accepta-ho.